93 844 4553 [email protected]

Bases d’una democràcia participativa

Un sistema de democràcia participativa que permeti la deliberació i la presa de decisions per acord, hauria de complir els 4 principis bàsics d’una democràcia plena, anant més enllà del vot que estableix majories guanyadores contra minories perdedores:

  1. UNIVERSALITAT: Que tothom hi pugui participar de manera independent, autònoma, creativa i amena.
  2. INFORMACIÓ: Que per a cada cicle participatiu es difongui prèviament informació de qualitat, plural i diversa, a través dels canals i mitjans de comunicació públics.
  3. DIÀLEG: Que hi hagi espais de proximitat a tots els municipis per al diàleg i la deliberació no massificada i, per tant, no manipulable.
  4. ACORDS PER CONSENS: Que s’afavoreixi i es prioritzi la presa d’acords en base al bé comú per consens–en tant que sistema que integra les diferents sensibilitats i interessos-, reservant el vot només com a darrer recurs –en tant que genera guanyadors i perdedors, essent, en strictus sensus, parcialment democràtic (el “demos” queda partit), o si més no, menys democràtic que una decisió per consens general o majoritari.

Els sistemes de votacions (eleccions, referèndums) cal que compleixin només els punts 1 i 2, mentre que una democràcia més madura i avançada permet també, quan es consideri adient, sistemes que compleixin a més els punts 3 i 4.

En aquest segon cas, del compliment dels quatre principis exposats en resulta un sistema de participació deliberatiu amb les següents línies generals, posat a consideració del país i que, d’aprovar-se, caldrà desenvolupar i concretar més detalladament i dinàmicament en base a l’experiència:

  • TEMES A TRACTAR

    L’interès públic, manifestat a través dels portaveus territorials escollits per cada municipi i comarca, determinarà en cada cas la conveniència de quins temes es decidiran participativament i la seva freqüència, o a proposta dels representants polítics. No hi ha cap limitació sobre qualsevol tema o afer que decideixi tractar directament el poble, ni cap freqüència preestablerta.

    Els temes a tractar poden prendre forma final de lleis -el que equivaldria en el sistema actual a una Iniciativa Legislativa Popular (ILP)-, posicionaments sobre temes concrets, aspectes relatius a les estructures oficials, a definició de models a seguir en els diferents àmbits o temes: energia, economia, banca, habitatge, defensa, solidaritat i posicionaments internacionals, ensenyament, salut, territori, retribucions dels càrrecs públics, prioritats pressupostàries, etc.

  • FASE D’INFORMACIÓ

    Per cada tema tractat participativament, a les institucions i els òrgans territorials i sectorials afectats per aquell tema els correspon vetllar per una informació plural, de qualitat, comprensible, i a través de tots els canals disponibles.

    Els mitjans de comunicació de gestió pública (oficial) s’haurien de posar al servei de transmetre i debatre sobre aquesta informació i les diferents posicions al respecte. Els mitjans de comunicació de gestió privada també haurien de destinar part dels seus espais a difondre la informació de forma plural.

  • FOMENT I ESTÍMUL DE LA PARTICIPACIÓ

    Igual com les administracions i partits destinen grans quantitats de recursos i espais informatius als mitjans de comunicació i als carrers per estimular el vot de la població durant els períodes electorals, per estimular la participació caldria destinar recursos en igual proporció als processos participatius, tenint en consideració el dèficit i manca de pràctica participativa acumulat durant dècades.

  • ESCALA TERRITORIAL

    Pel principi de subsidiarietat, principi fonamental de la democràcia, cada territori decideix sobiranament sobre els temes que afectin al respectiu àmbit territorial. Pels temes que afecten a altres territoris, cal establir un diàleg per buscar els punts d’acord, possibles compensacions, etc.

  • ESPAIS DELIBERATIUS PRESENCIALS

    Igual com s’estableixen espais físics per a les votacions, la participació deliberativa necessita d’espais de trobada de proximitat a cada barri i municipi on es decideix en petits grups –assemblees o consells veïnals- (d’un màxim de 6-8 membres) que, mitjançant portaveus, posen en comú els seus acords amb els altres grups o assemblees veïnes, creant una estructura arborescent de portaveus que tindrà més o menys nivells en funció de l’abast territorial del tema a tractar.

    Sense detriment del vot referendari o de sistemes de participació virtuals, els espais presencials comporten una major qualitat i riquesa dels diàlegs i un major nombre d’interaccions gràcies a la conversa en sí.

  • ÒRGAN DE PORTAVEUS TERRITORIALS

    Els portaveus territorials de cada comarca, sense ser càrrecs electes fixes sinó escollits en cada cas lliurement pels seus representats, constitueixen l’òrgan territorial de la sobirania permanent del poble que assumeix la corresponsabilitat dels afers públics.

  • CREATIVITAT I AMENITAT

    Convé estimular l’assaig de diferents sistemes de participació de manera que resultin imaginatius i amens a una majoria de la població, tenint en consideració les diferents experiències existents i adaptant-les a la idiosincràsia de cada població.

    Les diferents experiències ens diuen que en determinats municipis poden funcionar directament les assemblees (múltiples assemblees petites), o les assemblees en el marc d’àpats populars autoorganitzats als diferents carrers, o en el marc d’actes lúdics o culturals, o a través de les escoles i d’aquí a les llars, o en el marc de passejades, caminades o marxes territorials, o amb sistemes tipus “maletes viatgeres” on la informació i les propostes circulen de casa en casa, etc.

  • CONSELLS SECTORIALS

    Formats pels agents (sectors, tècnics, experts,…) afectats per cada tema a tractar, no són dipositaris de la sobirania popular com a tal –que correspon al poble en general-, sinó que són els que poden facilitar la informació i propostes de partida sobre les problemàtiques, de manera que la població les pugui tenir en compte a l’hora de decidir, així com participar i fer seguiment de la seva posterior realització.

  • TRANSMISSIÓ DELS RESULTATS.

    Els resultats de cada cicle participatiu es transmeten a qui correspongui dur-los a terme, sigui el Parlament, administracions territorials, ciutadans o empreses de serveis, etc.

  • RESULTATS VINCULANTS

    Si s’han garantit els principis democràtics, els resultats consensuats haurien de ser vinculants independentment del nombre de participants, podent-se sotmetre a referèndum posterior general si es considera convenient.

  • REFERÈNDUM

    En alguns casos, la democràcia directa a través de referèndum pot resultar necessària o complementària, com per exemple:

    1. En cas que, després d’un procés participatiu deliberatiu, els portaveus territorials ho considerin necessari per a la seva ratificació final, segons si el resultat final del procés pren forma de llei o altra figura;
    2. Si la participació deliberativa es considera baixa, per posar-ho a decisió de tota la població per a la seva ratificació final;
    3. Per temes de naturalesa simple que permeten escollir una opció o una altra, decisions de “sí / no”, o que tenen una certa urgència tot i ser transcendents, pot no ser necessari un procés deliberatiu i passar directament a la fase d’informació pública i votació referendària.
  • SUPORT DE LES NOVES TECNOLOGIES

    Aprofitament i desenvolupament de sistemes de comunicació, d’informació (xarxes socials, webs, blocs, grups-e,…), de deliberació i de votació virtuals com a eines de suport als processos participatius, simples i universals perquè estiguin a l’abast de tota la població.

  • ALGUNES REFERÈNCIES TEÒRIQUES

         Document: Formes creatives de generar democràcia participativa
Document: Escrits inèdits de Democràcia Participativa i Comunitat Humana (Lluís Maria Xirinacs)

 

Més informació i vídeos es poden consultar a www.lamarxasom.cat (apartat “Manifestos”).