Article d’opinió publicat a Racó Català.
«S’albiren dos grans moments tàctics per fer avançar la República: després de la sentència als presos polítics o després d’un procés participatiu constituent molt ampli.»
(…) Bàsicament, segons el que s’ha anat transmetent, s’albiren dos grans moments tàctics per fer avançar la república: després de la sentència als presos polítics o després d’un procés participatiu constituent molt ampli que inclogui l’exercici de sobiranies i que culmini amb un multireferèndum sobre com volem el país. Aquest multireferèndum pot portar al país a un escenari igual o superior a l’assolit l’1-O. La finalitat en aquest cas no és tant el procés en sí, sinó garantir la reactivació transversal de la ciutadania i la seva autoorganització permanent (apoderament), única garantia de pressió pels canvis de marc legal que hauran de permetre realitzar i dur a terme la posterior fase institucional del procés constituent. És una evidència que només des d’actes de ruptura política, com demanen diferents sectors, no es disposa de prou força. Coratge per la ruptura sense prou força popular és igual a nova derrota.
La primera opció és més immediata i, des del prisma abans exposat, plenament legítima. Ara bé, des del punt de vista d’efectivitat presenta alguns dubtes: saber si es disposarà d’un pla que esmeni els errors de l’octubre passat i si hi haurà prou coordinació i consens entre les institucions i les organitzacions populars, prou població activada i disposada a defensar el que calgui (prou força) i prou reconeixement internacional amb l’excusa de la insuficient legitimitat democràtica.
La segona opció suposa uns mesos de feina social de base i entronca de ple amb el Fòrum Cívic i Social Constituent que ha anunciat el President. Aquest Fòrum pot resultar molt potent o només superficial, segons el seu calat. Aquí rau de fet la veritable clau de la consolidació de la revolució democràtica catalana. Si som capaços d’articular diàlegs constituents combinats amb l’exercici de sobiranies temàtiques a tots els barris i pobles del país, tractant a cada col·legi electoral un tema cada mes durant 6 o 8 mesos, es generarà un procés deliberatiu que, si assolís una participació de l’ordre de 100 o 200 mil persones, suposarà un percentatge de participació sense precedents al món.
El procés deliberatiu constituent, que segons apunta el President podria ser impulsat o facilitat pel Govern, podria ser autoorganitzat també per la ciutadania en cas necessari, o en cooperació. Per a esdevenir l’embrió d’un nou tsunami democràtic, és imprescindible que sigui vertebrat des dels municipis, comarques i vegueries i que culmini amb un multireferèndum (aquest segurament d’organització popular, a fi d’evitar noves interferències), podent superar els resultats de l’1-O gràcies a la motivació generada en la fase prèvia deliberativa i atès que els plantejaments de continguts serien més oberts i plurals, superant la dicotomia de independència sí o no i interpel·lant així a més ciutadans i sectors.
L’endemà d’aquest multireferèndum pot esdevenir la nova gran oportunitat d’avançar, el nou “moment sobirà” amb més garanties si el procés s’enfoca amb prou generositat, obertura i consens, fins i tot amb més força social i legitimitat de cara endins i enfora i amb més motivació i base per organitzar la necessària mobilització popular no-violenta que ho permeti culminar, anant més enllà dels encerts i errors de l’octubre passat i sostinguda durant els dies necessaris.
Article sencer: https://www.racocatala.cat/opinio/article/45678/el-nou-moment-per-la-republica
@LluisPlanasH
Objectiu Catalunya Democràcia Plena-La Marxa Som, El Camí dels Països Catalans i mas El Negre-Fundació Vidabona (centre difusor del llegat de Xirinacs, de qui en fou col·laborador).
– – – –
Altres articles i referències:
“Unilateral i bilateral” (publicat a Nació Digital, @lluisplanash)
“Les múltiples cares de la nostra sal” (publicat a bardina.org i a Nació Digital)